3rd December 2019 Daniel Roca

Visualització de dades: Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)

English summary: Data visualization of Water pipit (Anthus spinoletta) distribution in Catalonia throughout the year. This animation was generated using thousands of records added by observers to www.ornitho.cat, a citizen science portal run by the Catalan Ornithological Institute (ornitologia.org). Bottom-right shows each 15-day period, the blue line represents the 1800 meters above sea level in the Pyrenees.

La següent animació mostra el cicle de distribució del grasset de muntanya a Catalunya al llarg de l’any, i s’ha pogut generar gràcies a l’esforç de tots els col·laboradors que contribueixen amb les seves observacions al portal de l’ICO Ornitho.cat, un exemple del gran potencial de les eines de ciència ciutadana.

Per a una visualització òptima, seleccioneu alta resolució (1080p) i pantalla completa.

 

Format de l’animació
· Es recullen un total de 9.403 observacions de l’espècie, introduïdes a Ornitho.cat fins al 29 de novembre de 2018.
· Cada imatge de l’animació correspon a un període de 15 dies, al llarg de tot l’any. Les observacions de tots els anys queden condensades en un de sol.
· La mida dels punts indica la quantitat: els més petits fan referència a observacions d’un sol exemplar, incrementant-se progressivament, de forma que els punts més grans representen observacions de 30 exemplars o més.
· A la part inferior dreta es pot veure la data de cada període.
· Un cercle de color indica en cada moment l’estació de l’any: blau (hivern), verd (primavera), groc (estiu), marró (tardor).
· La línia blava representa la corba de nivell de 1800 metres sobre el nivell del mar al Pirineu.

 

Anthus spinoletta (Watter pipit)

Interpretació de l’animació
Tot i que el grasset de muntanya és una espècie present tot l’any a Catalunya, la seva distribució canvia radicalment amb les estacions, així com també els hàbitats que ocupa. El format d’animació ens permet visualitzar un clar patró pel què fa a la fenologia i la distribució de l’espècie a casa nostra.
Cal tenir en compte que la prospecció territori és irregular. Mentre que algunes zones són freqüentment visitades, o compten amb un nombre elevat d’observadors, altres ho són molt menys. Això pot fer aparèixer una espècie com a més abundant a determinades àrees, o fer-la passar desapercebuda en d’altres. Són deficiències que es poden corregir mitjançant mètodes d’interpolació o models que prediuen la presència en funció del nínxol ecològic. És el cas dels mapes d’índex d’abundància que trobem a l’Atles dels Ocells nidificants de Catalunya. Aquí, però, no s’utilitza cap model d’interpolació i es representen únicament observacions directes.

Hivern
Durant aquesta estació, el grasset de muntanya ocupa zones humides i cursos fluvials mitjos i baixos. Trobem nuclis importants als principals aiguamolls costaners, així com a la Depressió Central. Aquí hi destaca l’estany d’Ivars i zones pròximes, però també els arrossars d’Aitona o el curs del Segre. A més a més, el gran nombre de basses de reg i de canals a la plana de Lleida, fa que l’espècie hi aparegui distribuïda extensament.
L’animació també permet detectar altres zones rellevants d’hivernada, com la plana de Vic (Ter i afluents), o bé cursos fluvials menors (Besòs, Tordera), així com els estanys de Sils i de Banyoles. Veiem clarament que, durant aquests mesos, el grasset de muntanya escull la terra baixa, defugint en general àrees de muntanya i forestals. Els exemplars que romanen al Pirineu durant l’hivern aprofiten les cues dels embassaments o els fons de les valls, com, per exemple, el curs del Segre a l’Alt Urgell i la Cerdanya.
A diferència del grasset de costa (Anthus petrosus) al nord d’Europa, el grasset de muntanya és pràcticament absent de la línia litoral, si aquesta no compta amb llacunes, aiguamolls o desembocadures de rius. Seria el cas, per exemple, de la costa del Maresme.

Primavera
A final de març o principi d’abril els grassets de muntanya comencen a desplaçar-se cap a les àrees de cria, i aquest moviment es produeix de forma progressiva. En funció de l’any, i del nivell d’innivació, comencen a ocupar prats d’alta muntanya al Pirineu Oriental, mentre que, al Pirineu Occidental, aquesta aproximació sembla retardar-se una mica. Veiem que els grassets de muntanya es van acostant a les capçaleres de les valls, probablement esperant unes condicions prou favorables per acabar de situar-se als territoris tan aviat com els sigui possible.
A partir de la segona meitat d’abril es produeix una dràstica davallada del nombre d’exemplars a la terra baixa, mentre que la majoria ja ocupen hàbitats pirinencs, o bé han marxat més al nord, per exemple, als Alps.
Durant el mes de maig o, molt excepcionalment, a principi de juny, es produeixen les últimes (i força escasses) observacions de migrans tardans, algunes de les quals en hàbitats de muntanya, com són els cims del Montsec o de l’Albera, i que es podrien confondre amb nidificants.

Estiu
A partir d’aquest moment, i durant tot el juny, juliol i agost, la distribució del grasset de muntanya a Catalunya queda restringida i coincideix plenament amb la línia dels 1800 metres sobre el nivell del mar, per sobre de la qual trobem prats i pastures alpines i subalpines, i també la majoria de parelles nidificants. A diferència del sector més occidental del Pirineu, sobretot en la seva vessant nord, d’influència atlàntica, a on el límit altitudinal és més baix, a Catalunya només ocupa territoris per sota d’aquesta altitud de forma molt local.
A la part central del nucli de cria més important (entre la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà), es pot percebre una certa disminució del nombre d’observacions en comparació amb àrees perifèriques. Això pot ser degut, per una banda, a la dificultat d’accés a les parts més elevades i, per altra, al fet que l’hàbitat és massa rocós en alguns d’aquests sectors.

Les observacions durant el període reproductor queden restringides per sobre dels 1800 metres.

El petit nucli a les zones culminals del Montseny (Matagalls) ha produït poques observacions a Ornitho.cat en els darrers anys, i algunes de començament de maig encara es podrien considerar possibles migrants tardans. És possible que alguna vegada hi arribi a nidificar, tot i que probablement ho faci de forma molt escassa i irregular.

Tardor
La segona quinzena de setembre alguns grassets de muntanya ja comencen a ocupar tímidament zones de terra baixa, però es tracta encara d’observacions puntuals. Durant l’octubre els nombres es van incrementant progressivament, però el trànsit cap a les zones d’hivernada és més lent que a la primavera. Durant aquest període, una part de la població encara es manté en hàbitats de muntanya, probablement perquè, molts anys, les nevades importants o les temperatures baixes es retarden fins ben entrat el novembre i els ocells no tenen especial pressa per marxar. De les imatges també sembla desprendre’s que el gruix d’hivernants arriba una mica més tard al Delta de l’Ebre, a on durant la segona quinzena d’octubre encara hi ha poques observacions, en comparació amb altres nuclis d’hivernada (Aiguamolls de l’Empordà, etc.). A partir de la segona quinzena de novembre la distribució de l’espècie ja és plenament hivernal i es manté sense grans variacions durant els següents quatre mesos.

 

, , ,